Base de quitxe (catalán)

De chispita

És un tipus de pastís salat derivada de la cuina francesa (*quiche *lorraine).1 S'elabora principalment amb una preparació d'ous batuts i crema de llet fresca i espessa (denominada *migaine), barrejada amb verdures tallades, i/o productes *cárnicos (*bacon, pernil en tacs), amb la qual s'emplena un motlle de massa feta fallida. Es cuina al forn fins que la salsa d'ou qualli. La possibilitat d'incloure altres aliments en l'elaboració del farciment permet que hi hagi innombrables receptes amb carn, vegetals (tals com a api, pebrots, cebes, porros, etc.) i formatges diversos.
La paraula *quiche prové del vocable *Küchen en el dialecte *lorenés, parlat a la regió de Lorena, en el nord-est de França i ja fronterer amb Alemanya. Aquest terme deriva al seu torn de l'alemany *Kuchen (pastís).2 Els dialectes de *franconia central generalment suavitzen la *ü (/i/) i desplacen la fricativa "*ch" (/*ç/) a la "*sh" ( ), resultant finalment la paraula "*kishe", que en l'idioma *estándard francès s'escriu com "*quiche."3
La recepta del *quiche *lorraine prové de la regió de Lorena, a França i consisteix en un pastís salat obert elaborada amb massa brisa (massa feta fallida) a la qual s'aboca una salsa batuda de làctics diversos (llet o *crème *fraîche) i ou denominada *migaine.4 La *migaine sol *aromatizarse amb pebre negre i nou *moscada mòltes. Aquesta recepta original és coneguda de la qual procedeixen totes les altres variants de *quiche.5 La paraula apareix per primera vegada en Nancy, capital de Lorena, en 1605.6 Al principi, el farciment es componia només d'ous i crema de llet o nata fresca (en algunes ocasions *rallado de formatge *Gruyère5 ). Al segle XIX, se li van afegir les petites tires o tacs de *panceta magra, fresca o fumada, que caracteritzen la *quiche *lorraine d'avui dia.